David Alan Chipperfield

(Londres, 18 de desembre de 1953)

Arquitecte anglès.

Es diplomà a l’Architectural Association de Londres el 1977 i fundà el seu propi despatx el 1984 (David Chipperfield Architects), que posteriorment establí delegacions a Milà, Berlín i Xangai, amb el qual ha esdevingut un dels arquitectes britànics de més projecció internacional.

Tot i que després de graduar-se treballà als despatxos de Norman Foster i Richard Rogers, la seva obra s’allunya del high-tech i rebutja qualsevol plantejament programàtic. La cerca de l’emoció a través d’una adequada relació entre la forma, el material i la tècnica constructiva, dota de lògica pròpia diverses propostes de petita escala realitzades a Londres, com les botigues d’Essei Miyake (1985) o Joseph Menswear (1997) i els restaurants Circus (1997) i Wagamama (1994-95), i també el museu fluvial i de rem a Henley-on-Thames (1989-97) o el Centre d’Art Cornerhouse a Manchester (1997) o, també, una botiga de Toyota a Kyoto (1989-90).

Projectes posteriors notables són The Figge Art Museum a Davenport, EUA (1999-2005); el Museu de Literatura Moderna de Marbach-am-Neckar, Baviera (2002-06), pel qual l’any 2007 rebé el Royal Institute of British Architects (RIBA) Stirling Prize; el Museu de la Cultura de Liangzhua Hangzhou, Xina (2003-07); l’extensió del Museu d’Anchorage a Alaska (2003-09); la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat (2003-08), conjuntament amb l’estudi català b 720 Arquitectura; el Museu Folkwang d’Essen, Rin del Nord-Westfàlia (2007-10), i la reconstrucció del Neues Museum de Berlín (1997-2009) a partir de l’antic edifici parcialment destruït durant la Segona Guerra Mundial, considerat la culminació de la seva carrera per l’equilibri aconseguit entre classicisme i modernitat, projecte amb el qual guanyà el premi d’arquitectura Mies van der Rohe 2011.

A més dels premis i distincions esmentats, ha obtingut, entre d’altres, el premi Andrea Palladio (1993), la Medalla d’Or Heinrich Tessenow (1999), els títols de comanador de l’Imperi Britànic (2004) i Knight Bachelor (2010), l’orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (2009), la Royal Gold Medal for Architecture (2010) i el premi Pritzker (2023).