Procedent del teatre amateur, s’ha consolidat als escenaris europeus, conreant el que defineix com a “realisme paroxístic”. Establert a París, és cofundador de la companyia La Grande Ritournelle, amb què realitzà les obres musicals Mingus, Cuernavaca (1991), Da capo (1992) i l’òpera Les Reprouvés (1997). Com a dramaturg és autor, entre d’altres, de Credo (1983), Le rodeur (1984), Sang et eau (1986), Sade, concert d’enfers (1989), Takiya! Tokaya! (1992), La plaie et le cocteau (1993), Diktat, un drama sobre la barbàrie genocida, Toujours l’orage (1997), Ils sont deux désormais sur cette terre immense (1998), Je m'appelle (1998), La révolte des anges (1998, revisada el 2004), Répétition publique (2000), Le dit de la postulante (2003), Cairn (2003) i Donnant, Donnant (2004). Algunes de les seves obres han estat representades a Catalunya.