Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost. Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del s.V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals. La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un port al costat oest i unes drassanes d’una certa importància.
L’any 1987 fou declarat parc natural pels seus valors ambientals, com la vegetació rupícola (pròpia de parets rocoses) en què hi ha interessants endemismes; la màquia de margalló i savina comuna; o les més de 80 espècies d’aus entre nidificants, migratòries i errants. El seu caràcter de talaia al litoral li confereix un alt valor paisatgístic. Es pot ascendir fins al cim per una senda i els escaladors disposen de nombrosos itineraris.