Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència. Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida. Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage (1972), que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets (1977), Combat de nègre et chiens (1983), Quai Ouest (1986), Dans la solitude des champs de coton (1987), Retour du désert (1987) i Roberto Zucco (1990), pòstuma.