i Leonid Kučma | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Leonid Kučma

ciències polítiques polít
Enginyer i polític ucraïnès.
Čajkin, Černihiv, 9 d’agost de 1938

Llicenciat per la Universitat de Dnipropetrov'ske (1960), inicià la seva carrera com a enginyer del Partit Comunista en una empresa de Dnipropetrov'ske. Durant aquells anys també exercí de gestor tècnic a Bajkonyr, Kazakhstan, el centre del programa d’espai soviètic. Del 1986 al 1992 fou director general de Yuzhmash, l’empresa de construcció de coets més gran del món. A l’octubre del 1992 fou nomenat primer ministre per Leonid M.Kravčuk, el primer president democràticament escollit d’Ucraïna. Dimití el càrrec un any més tard per les diferències amb l’orientació de les polítiques econòmiques de Kravčuk. El 1993 fou nomenat president de la Unió Ucraïnesa d’Industrials i Empresaris, i l’any següent fou professor a la Universitat de Dnipropetrov'ske i membre de l’Acadèmia d’Enginyeria d’Ucraïna. En les eleccions del 1994, derrotà el nacionalista Leonid M.Kravčuk, després d’un acord amb els antics comunistes. Tingué un paper molt rellevant en l’adopció d’una nova constitució d’Ucraïna el 1996. Al novembre del 1999 fou reelegit president amb el 56,3% dels vots i un índex de participació del 73,8%. Les difícils relacions amb l’FMI el portaren a nomenar un nou primer ministre, Viktor Juščenko, que facilités les negociacions amb aquest organisme i també les reformes econòmiques de caràcter liberal. Es mostrà partidari de la instauració d’un sistema presidencial fort, a imatge del de la Federació Russa. Així, a l’abril del 2000, i prescindint de les recomanacions del Consell d’Europa, convocà un referèndum per a limitar el poder del Parlament, que fou aprovat per un 80% dels electors. Al final de l’any 2000 signà un acord d’abastiment de gas amb el president rus, Vladimir Putin, que contribuí a millorar les relacions amb la Federació Russa. Els desacords amb Viktor Juščenko en propiciaren la destitució a l’abril del 2001. Posteriorment, en un clima de fort descontentament, Kučma designà Anatoli Kinakh en el càrrec, el qual també destituí al novembre i nomenà aleshores el prorrus Viktor Janukovič. Al desembre del 2003 presentà una esmena constitucional per tal que el president fos nomenat pel parlament i no per elecció directa. Les crítiques que la proposta aixecà portaren Kučma a retirar-la (febrer del 2004), però en les eleccions presidencials de l’octubre promogué la candidatura de Janukovič, que s’enfrontà a Juščenko, el qual guanyà els comicis enmig d’una greu crisi institucional i social. El nou govern començà el 2005 a investigar la presumpta participació de Kučma en diversos escàndols.

Col·laboració: 
JCE
Llegir més...