Amb uns anys de formació profundament marcats per la intervenció del Japó en la Segona Guerra Mundial, l’experiència de la malaltia mental és central en el seu treball, molt diversificat: pintures, escultures, objectes, dibuixos, ceràmiques, novel·les i llibres de poesia. L’any 1958 s’establí a Nova York, on rebé la influència dels moviments artístics principals, com l’expressionisme abstracte, el minimalisme, el pop-art o l’art cinètic. En la dècada dels seixanta, el seu treball fou més reconegut a Europa que no pas als Estats Units, a causa del seu vincle amb la nova tendència que es desenvolupà a partir del grup Zero/Nul, i realitzà diverses exposicions. Són remarcables els environaments, així com les performances, amb referències al cos i a elements sexuals, lligats a un context públic i social. En la dècada dels setanta es caracteritzà per un nou interès, l’escriptura de ficció, i els anys vuitanta retornà a la pintura i a les grans escultures i instal·lacions.