La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra, I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi. Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi. Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo; primer el de Romano Prodi (1996-98), seguit del que encapçalà Massimo D'Alema (1998-2000), que fou substituït per Giuliano Amato. La inestabilitat governamental posà en evidència la fragilitat de la coalició i les seves dificultats a l’hora de tirar endavant un programa comú. Arran de les eleccions legislatives celebrades al maig del 2001, Francesco Rutelli fou nomenat el candidat de la coalició de centreesquerra i líder de l’oposició després de la derrota electoral. L’Ulivo obtingué el 35% dels vots i 184 diputats, enfront del 45,4% i 282 diputats del Polo delle Libertà. Liderada per Prodi, en les eleccions del 2006 s’integrà en L’Unione, una coalició encara més amplia que incloïa tant Refundació Comunista com Democratici da Sinistra, que aconseguí el govern amb 49,8% dels vots i 345 diputats, però el gener de 2008, en no superar una moció parlamentària, el govern Prodi caigué. La coalició no es reedità en les eleccions de l’abril del 2008.