D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina. Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental (primer japonès i després xinès), que li permetia de fer l’espectacle en silenci. El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres (Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc. ). Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam (actual Tailàndia). El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914, regentà a Nova York l’establiment Bamberg Novelty and Magic Co. , on el 1911 creà l’element de màgia “Caixa d’Okito”. El 1919 emprengué una llarga gira per Àsia i, ja retirat, tornà a Holanda el 1932. Amb motiu de la Segona Guerra Mundial marxà cap a l’Amèrica del Sud, on es reuní amb el seu fill (David Theodore Bamberg, Fu-Manchú), i més tard s’establí a Chicago, on construí alguns dels jocs de màgia més bonics dels temps moderns: la “bola d’Okito”, que flota i evoluciona per l’espai, i el “paper d’Okito”, que, repetidament estripat i esmicolat, es recompon d’una bufada.