L’any 1985, amb el suport de l’Església Catòlica, centenars d’agricultors sense terra establiren una cooperativa al sud del país. A partir d’aquí s’estengué i cresqué un moviment que agrupava els camperols sense terra i els portava a ocupar les terres abandonades pels grans terratinents del país i a establir-s’hi. Les comunitats començaren a treballar la terra de forma col·lectiva, i crearen cooperatives per a distribuir els seus productes. El moviment tingué el suport d’una xarxa internacional de grups en defensa dels drets humans, organitzacions religioses i sindicats del treball, però a l’interior del país sovint fou víctima de la repressió de grups paramilitars vinculats als grans propietaris agrícoles, o de la policia i l’exèrcit brasiler, que obligaven els camperols a abandonar les terres ocupades. Tot i les promeses de diàleg del president brasiler Fernando Henrique Cardoso, la reforma agrària encara no s’ha dut a terme. Al final del 2000 el moviment agrupava gairebé 2 milions de pagesos i tenia 60 cooperatives d’aliments i petites indústries agrícoles, a més d’escoles i altres serveis indispensables per a les comunitats. També rebé diferents premis internacionals, com el Right Livelihood Award, un premi educatiu establert per la UNICEF.