A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral. Debutà el 1959 amb Aspettando Godot, de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes. Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics. Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera (1980). En una experiència similar, el 1981 reuní a Roma artistes diversos per tal d’elaborar un projecte escènic multidisciplinari, La zattera di Babele. Des del 1986 aquest projecte es traslladà a Sicília, seu del festival “Le giornate delle arti”, que esdevingué laboratori d’experimentació per a muntatges com Il giardino di Samarcanda (1990), Antígona, de Sòfocles, segons l’adaptació de Brecht (1991), o Medea, d’Aurelio Pes (1998). Aquest mateix any inicià els projectes Il cerchio d’oro del potere (a partir del Macbeth de Shakespeare, que escenificà el 1992) i La favola dell’usignolo, que implicaren tots els artistes participants fins l’any 2001.