i Ignacio Ramonet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ignacio Ramonet

Política
ciències polítiques polít
Intel·lectual i periodista francès d’origen gallec.
Redondela, Pontevedra, 5 de maig de 1943

Fill d’exiliats republicans espanyols, es doctorà en semiologia i història cultural a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Fou director de la redacció de la revista mensual Le Monde Diplomatique  (filial del diari Le Monde) del 1990 al 2008, publicada en dotze llengües. Des del 1991, també dirigeix la revista bimestral Manière de Voir. És professor a la Université Denis Diderot-Paris 7, i professor associat a la Universidad Carlos III (Madrid) i a l’Acadèmia Polar de la Universitat de Sant Petersburg. L’any 1998 fundà Attac (Association pour la Taxation des Transactions Financières pour l’Aide aux Citoyens), organització altermundista de la qual és president d’honor.

Capdavanter i ideòleg de l’esquerra antiglobalització, és autor de nombroses publicacions sobre geopolítica i mitjans de comunicació, entre les quals destaquen les següents: Le chewing-gum des yeux (1981), La communication victime des marchands (1989), Cómo nos venden la moto (amb Noam Chomsky, 1995), Nouveaux pouvoirs, nouveaux maîtres du monde (1996), Géopolitique du chaos (1997), Internet, el mundo que llega (1998), Rebeldes, dioses y excluidos (amb Mariano Aguirre, 1998), La tyrannie de la communication (1999), Geopolítica y comunicación de final de milenio (1999), La golosina visual (2000), Propagandes silencieuses (2000), Marcos, la dignité rebelle (2001), La post-television (2002), Guerres du XXIe siècle - Peurs et menaces nouvelles (2002), Abécédaire partiel et partial de la mondialisation (2004), Irak : Histoire d’un désastre (2005), Fidel Castro, biographie à deux voix (2007), Guide du Paris rebelle (2008, amb R. Chao), Le krach parfait (2009), L´Explosion du journalisme (2011) i Hugo Chávez. Mi primera vida (2013). Ha rebut, entre altres guardons, el premi LiberPress (1999), el premi Túria de la informació (2004), el premio Antonio Asensio de periodisme del Grup Zeta (2010) i el premi Alfons Comín (2013).

.

Col·laboració: 
JCE
Llegir més...