Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors. El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític. Entre la seva producció destaquen Rose, la nuit australienne (1987), L’entre deux (1987), Divertissements touristiques (1989), traduït per Rodolf Sirera (1993), Renard du Nord (1989) i Blanche Aurore Celeste (1992), traduït al català per Jaume Melendres i presentat a l’Artenbrut sota la direcció d’Anna Silvestre (1999). També cal esmentar Ma Solange, comment t'écrire mon désastre, Alex Roux (1996), Madame Ka (1999), Fiction d’hiver (1999) i La Comédie de Saint-Étienne (2000).