És considerat el pare de l’il·lusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques. Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’il·lusionisme. Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles. Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la influència dels dervixs locals entre els natius. Gràcies al seu antic ofici de rellotger, excel·lí en la invenció i construcció d’autòmats, ginys que feia actuar als entreactes de les seves funcions. El 1853 inaugurà un teatre amb el seu nom al passatge de l’Òpera de París i hi programà les famoses Soirées Fantastiques, que ja havia experimentat al St. James’s Theatre de Londres el 1849. Publicà una extensa obra en què, recollint les millors idees dels seus predecessors, enaltia l’art de la màgia i donava instruccions precises per treballar els jocs. En destaquen Les confidences d’un prestidigitateur (1858), Les tricheries des grecs devoilées (1863), Les secrets de Ia prestidigitation et de la magie (1868), Les radiations lumineuses (1869) i la pòstuma Magie et physique amusante (1877). La casa museu de Robert-Houdin, a Blois, acull una completa col·lecció d’autòmats i aparells d’il·lusionisme. Fou justament al Théatre Robert-Houdin de París on més tard l’exprestidigitador Georges Méliès exhibí els primers films de ciència-ficció de la història del cinematògraf.