És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça a 40 metres sobre l’Ebre. L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m. L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell.
L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del segle VI aC i el segle III aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època, i les construcció visibles actualment estan són de finals del segle V aC.
Entre el 1998 i el 2002 es realitzaren cinc campanyes d’excavació i consolidació pel Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la Universitat de Barcelona. L’any 2021 fou declarat bé cultural d’interès local.