Llicenciat en dret (1957) i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics. Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid (1966-84), i el 1971 s’incorporà al Banco de España, del qual fou director d’estudis (1971-88), sotsgovernador (1988-92) i governador (1992-2000), el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària. Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa, i en la intervenció de Banesto i Banca Catalana.
Fou també vicepresident de l’Institut Monetari Europeu (1994-98) i membre del Consell de Govern del Banc Central Europeu (1998-2000). Autor, entre altres, de Keynes y el pensamiento macroeconómico actual (1965), Renta, precios y balanza de pagos (1975) i Keynes: su tiempo y el nuestro (1984), el 1985 ingressà a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i el 2003 a la Real Academia Española. Rebé els premis Joan Carles I d’Economia (1986) i Jaume I d’economia de la Generalitat Valenciana (2006). L’any 2005 passà a formar part del consell d’administració del Banco de Santander.