Format a escoles occidentals de Jerusalem i el Caire, es llicencià en literatura a la Universitat de Princeton (1957), i es doctorà a la de Harvard (1964). Professor de la Universitat de Columbia, des del 1963, en fou catedràtic d’anglès i literatura comparada des del 1992. Especialista en teoria literària, en temes àrabs i de Palestina, fou editor de la revista Arab Studies Quarterly. Presidí el consell de l’Institute of Arab Studies, i fou membre del Consell Nacional de Palestina. També pertangué al Council on Foreign Relations (Nova York), al PEN Club i a l’American Academy of Arts and Sciences. La seva obra, traduïda a més de catorze llengües, inclou llibres com Orientalism (1978), en el qual analitzà els estereotips occidentals sobre el món àrab. Entre les seves publicacions sobre el Pròxim Orient destaquen The Question of Palestine (1979), Covering Islam (1981), Blaming the Victims (1988), The Politics of Dispossession (1994), Peace and its Discontents: Essays on Palestine in the Middle East Peace Process (1995) o The End of the Peace Process: Oslo and after 2000. Obres rellevants sobre altres qüestions són The Text and the Critic (1983), Musical Elaborations (1991), Culture and Imperialism (1993), Out of Place: A Memoir 1999. També exercí la crítica musical i escriví regularment en diaris com, The Guardian, El País, Le Monde Diplomatique o Al-Hayat. Reconegut musicòleg, el 1998 fundà, amb D.Barenboim el West Eastern Divan, un taller per a la formació de joves músics àrabs i israelians. El 2002 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia.