i Kazuyo Sejima | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Kazuyo Sejima

Arquitectura
arquitectura arquit
Arquitecta japonesa.
Ibaraki, 1956

Es graduà a la Universitat de Dones de Japó el 1981. Col·laborà al despatx de Toyo Ito fins que fundà el seu propi estudi, el 1987. El 1995 s’associà amb Ryue Nishizawa, amb qui formà SANAA. La seva arquitectura investiga la mutació dels models culturals japonesos en ésser sotmesos a un nou context tecnològic. L’ús extensiu dels embolcallaments translúcids —policarbonat, vidre tractat, etc— és present en construccions destinades a serveis i habitatges —com és el cas de l’edifici U a Ushiku (1996-98), l’edifici K a Hitachi (1996-97), l’estudi multimèdia a Ogaki (1996-97) i les cases s. a Okayama (1997) i M a Tòquio (1996-97)— i és expressió de la creixent autonomia de l’espai interior teleconnectat respecte al medi físic immediat. Destaca també l’edifici d’habitatges a Motosu, Gifu (1994-98), per les noves formes de flexibilitat en el camp de l’habitatge col·lectiu. En entorns no urbans l’arquitectura es vincula a la natura, com és el cas del Cafè del Parc (1996-98), a Koga, o dels museus N a Nakagachi (1995-97) i O a Lida (1995-99). La influència de Mies van der Rohe es fa patent en el projecte del campus de l’ITT a Chicago (1997-98), obra original de l’arquitecte europeu. Destaquen també sales de pachinko a Hitachi i Naka (1991-93) i a Hitachiohta (1995-96). L’any 2003, juntament amb Ryue Nishizawa, presentà el projecte d’ampliació de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).

Col·laboració: 
PTR
Llegir més...