Pacte d’Estabilitat i Creixement

Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.

L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995. Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997. En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht. La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de mantenir a curt termini un dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut i, a mitjà i llarg termini, d’arribar a prop de l’equilibri o, fins i tot, al superàvit. L’etapa de bonança econòmica viscuda durant la darrera part dels anys noranta portà la majoria dels estats a accelerar aquesta política i encaminar-se, abans del previst, cap a estratègies pressupostàries de dèficit zero.