A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París. Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc. Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel (1924-27), a qui admirava profundament. Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació. El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel, en col·laboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès. A banda de la influència de Ravel, fou molt apreciat per la seva subtilesa i elegància, i destacà especialment en el repertori romàntic (Chopin, Fauré, etc.). A més de la seva important trajectòria com a intèrpret es dedicà intensament a la docència, camp en el qual adquirí un notable prestigi com a professor al Conservatori de París (1951-77), i també per les seves classes magistrals en diversos països. Formà un trio amb el violoncel·lista Pierre Fournier i el violinista Gabriel Bouillon, i tocà al Festival de Prada de Conflent amb Pau Casals. Així mateix actuà amb Sandor Végh i Yehudi Menuhin, entre d’altres. El 1993 rebé la Legió d’Honor i s’acomiadà de la seva carrera professional amb un últim concert.