 D. Ruano.jpg)
Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona (1986-88), a La Ménagerie de Verre de París (1988-89) i al Movement Research de Nova York (1997). El 1994 creà la seva pròpia companyia.
Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris (dansa, teatre, òpera, etc.): Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. Esto no danza (1998), D.V.A. Dudoso valor artístico (1999), Bésame el cactus (2001, premis de la Crítica València 2002, Max a la millor coreografia i a la millor intèrpret de dansa 2002 i al millor espectacle de dansa 2003, Butaca al millor espectacle de dansa 2002, i de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor intèrpret de dansa, millor direcció coreogràfica i millor espectacle de dansa 2003), Amor diesel (2002) i El 64, Corto de danza (2002).
L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi Superestar (2003, premis Butaca al millor espectacle de dansa 2003 i Max a la millor coreografia i al millor espectacle de dansa 2004) i Paella mixta (2004, premi Max a la millor coreografia 2005). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala (La Divadivina). Posteriorment presentà els espectacles La prima de Chita (2006), Las doñas (2007), Sirena a la plancha (2008, premi Max al millor espectacle de dansa 2009), El llac de les mosques (2009, premis FAD Sebastià Gasch 2009 i Max a la millor coreografia 2010), El ball (2009, premis Max a la millor coreografia i a la millor intèrpret femenina de dansa 2011), Matar el bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011), Llàgrimes d’àngel (2012), Memòries d’una puça (2012), Spanish Omelette (2012), One-hit wonders (2014), Persiguiendo un sueño (2015), Cita a ciegas (2016), Halab (2017), Animal de séquia (2019), Malditas plumas (2020, premi Crítica Serra d’Or d’arts escèniques a l’espectacle de dansa 2022) i Titanas, el arte del encuentro (2022). El 2007 participà en el muntatge col·lectiu Estriptis (amb Mario Gas i altres directors).
L'any 2007 la companyia establí a la Ciutat del Teatre de Barcelona La Piconera, un espai de residència permanent. Dotat de dues sales d’assaig, és concebut com un espai de formació, creació i col·laboració amb altres grups. Ha assessorat La Fura dels Baus en la coreografia d’alguns dels seus espectacles. El 2004 rebé el Premi Nacional de dansa, el 2015 el premi Ciutat de Barcelona en commemoració als vint anys de trajectòria al capdavant de la seva companyia, el 2016 el Premio Nacional de dansa del Ministeri de Cultura espanyol i el 2020 la Creu de Sant Jordi.