i Sol Picó i Monllor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sol Picó i Monllor

Sol Picó i Monllor
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
dansa dansa
Ballarina i coreògrafa.
Alcoi, 1967

Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona (1986-88), La Ménagerie de Verre de París (1988-89) i el Movement Research de Nova York (1997). El 1994 creà la seva pròpia companyia.

Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris (dansa, teatre, òpera, etc.): Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), Bestia (1996), Love is fastic (1997), E.N.D. Esto no Danza (1998), D.V.A. Dudoso valor artístico (1999), Bésame el cactus (2001), Amor Diesel (2002), La dona manca o Barbi Superestar (2003), Paella mixta (2004), La Divadivina (2004), La prima de Chita (2006), Las doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar el bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011), Llàgrimes d’àngel (2012), Memòries d’una puça (2012), Spanish Omelette (2013) i One-hit wonders (2014). El 2007 participà en el muntatge col·lectiu Estriptis (amb Mario Gas i altres directors).

Ha assessorat La Fura dels Baus en la coreografia d’alguns dels seus espectacles i l’any 2011 rebé el premi Max de les arts escèniques a la millor coreografia per El ball, adaptació d’un text d’Irene Némirovski dirigit per Sergi Belbel. El 2015 rebé el premi Ciutat de Barcelona en commemoració als vint anys de trajectòria al capdavant de la seva companyia, i el 2016 el Premio Nacional de Danza del ministeri de cultura espanyol.

Col·laboració: 
MPG
Data de revisió: 
2016-11-15
Llegir més...