Llicenciat en història. Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona. Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. Compaginà la tasca acadèmica amb la política.
Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004. Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista. Dins del Consell d'Europa, des del 1983 fou membre de l' Assemblea de Parlamentaris d'aquest organisme (PACE), on ocupà els càrrecs de cap de la delegació espanyola (1993-97 i 2004-2008), president del comitè de Cultura, Ciència i Educació (2002-2005) i cap del Grup Socialista (2004-2008). Del 2008 al 2010 en fou president.Fou també membre de la Unió Europea Occidental, l'assemblea de la qual presidí del 1997 al 2000, any en què en fou nomenat president honorari i membre del comitè de presidents. Formà part de l'executiva del PSC del 1986 al 2000, i en el congrés del juny d'aquest any fou elegit president del consell nacional del partit. El 2004 fou elegit senador per Girona, càrrec que ocupà fins el 2011. Tingué una activa participació en l'elaboració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992).
Publicà més de 150 articles i una quinzena de llibres sobre temes d'història contemporània de Catalunya, entre els quals Girona francesa, 1812-1814: l’anexió de Catalunya a França i el domini napoleònic a Girona (1976), Carles Rahola un ciutadà de Catalunya (1979), Tomàs Puig: catalanisme i afrancesament (1985) i La Constitució de Batlle i Jover: un projecte català a les Corts de Cadis (2007). Són també remarcables els seus llibres sobre la construcció i la identitat europees: La Contribution de la civilisation islamique a la culture européene (1992), Historia de la Unidad Europea (1994), Les Llengües minoritàries d’Europa: estat de la qüestió (1998), El rapto de Europa (2000), i Europa contra la guerra: Europa como instrumento de paz en un mundo mutipolar (2002). Fou un dels impulsors de la Fundació Ernest Lluch, en constituir-se la qual (2002) fou nomenat vicepresident i, des del març de 2012, president.
Llicenciat en història. Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona. Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. Compaginà la tasca acadèmica amb la política. El 1977 fou elegit secretari del PSC a Girona i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004. Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d’afers internacionals del Grup Socialista. Des del 1983 fou membre de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (PACE), on ha ocupat els càrrecs de cap de la delegació espanyola (1993-97 i 2004-2008), president del comitè de Cultura, Ciència i Educació (2002-2005) i cap del Grup Socialista (2004-2008). El 2008 en fou elegit president. Ha estat també membre de la Unió Europea Occidental, que presidí del 1997 al 2000, any en què en fou nomenat president honorari i membre del comitè de presidents. Formà part de l’executiva del PSC des del 1986, i en el congrés del juny del 2000 en fou elegit president del consell nacional. El 2004 fou elegit senador per Girona. Tingué una activa participació en l’elaboració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992). Ha publicat nombroses estudis i obres sobre història de Catalunya, entre els quals Girona francesa, 1812-1814: l’anexió de Catalunya a França i el domini napoleònic a Girona (1976), Carles Rahola un ciutadà de Catalunya (1979), Tomàs Puig: catalanisme i afrancesament (1985), La Constitució de Batlle i Jover : un projecte català a les Corts de Cadis (2007); i també sobre la construcció europea: La Contribution de la civilisation islamique a la culture européene (1992), Historia de la Unidad Europea (1994), Les Llengües minoritàries d’Europa: estat de la qüestió (1998), El rapto de Europa (2000) Europa contra la guerra : Europa como instrumento de paz en un mundo mutipolar (2002). Des del 2002 és vicepresidenty de la fundació Ernest Lluch.