A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford (Connecticut). Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal.
Deixeble de Wanda Landowska (1951-59), el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional. Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres. Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat. Fixà la seva residència a França.
Tot i que de vegades interpretà amb instruments d’època, fou molt crític amb el moviment historicista. El seu repertori comprenia tant l’obra d’autors clàssics i barrocs (Johann Sebastian Bach, Domenico Scarlatti, William Byrd, Johann Pachelbel, Antoni Soler, etc.) com d’autors contemporanis (Frederic Mompou, Stephen Dodgson, Alain Louvier). Tocà, entre d’altres, amb els violinistes David F’odorovič Ojstrakh i Yehudi Menuhin i amb els guitarristes Andrés Segovia i John Williams. El 1985 gravà un programa per a la BBC interpretant les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti, que també enregistrà en disc. La seva discografia inclou, també, obres de J.S. Bach i F. Couperin.
És considerat un dels millors clavicembalistes de la segona meitat del segle XX, especialment pel que fa a les interpretacions de música barroca italiana i francesa.