Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College (1943-45) i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston (1945-47). Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques. El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac.
El 1957 esdevingué corresponsal especial per a The Times i el 1969 rebé el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Boston. S’especialitzà en música del segle XVIII, principalment de J. Haydn i W.A. Mozart. Amb la seva àmplia recerca de manuscrits musicals descobrí noves partitures, entre les quals destaquen obres de Haydn i G.F. Händel. A partir de la dècada de 1940 publicà material i edicions crítiques de l’obra de Haydn, tasca que culminà amb el seu llibre The Symphonies of Joseph Haydn (1955), on n’analitza cadascuna de les simfonies i proposa respostes a nombrosos problemes d’autenticitat. És autor de la fonamental Haydn Chronicle and Works (1976-81). El 1996 presentà un volum d’assaigs titulat Studies in Music History i durant l’estiu del 1997 participà en la filmació de dos documentals sobre les òperes de Mozart al Festival de Salzburg.