British Library

Biblioteca nacional del Regne Unit.

Fou creada el 1973 per The British Library Act, que unia administrativament les biblioteques del British Museum (el Departament de Llibres Impresos, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Nacional de Ciència i Invenció), la Biblioteca Nacional Central i la Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia; posteriorment s’hi integraren la Bibliografia Nacional Britànica i l’Oficina per a la informació Científica i Tècnica (1974), la Biblioteca i l’Arxiu de l’Oficina Índia (1982), i finalment, el 1983, l’Institut Britànic del So Enregistrat. El British Museum incloïa, des de la seva creació el 1753, el Departament de Llibres Impresos, que amb el temps es convertí en una de les biblioteques més riques gràcies, en part, al fet que era receptora del dipòsit legal i a les múltiples adquisicions i donatius. Al mateix museu, el 1962 es creà la Biblioteca de Referència Nacional de Ciència i Invenció, amb col·leccions del museu i amb la Biblioteca de l’Oficina de Patents, que datava del 1851. Arran de la Segona Guerra Mundial, sorgí la necessitat d’una biblioteca nacional de ciència i tecnologia i, després de discussions entre la comunitat científica, l’any 1962 es creà la Biblioteca de Referència Nacional de Ciència i Invenció, amb col·leccions del British Museum i la Biblioteca de l’Oficina de Patents. La Biblioteca Nacional Central es fundà el 1916 com a Biblioteca Central per a Estudiants per tal de prestar llibres a estudiants adults; el 1931 el Royal Charter fou incorporat a la Biblioteca Nacional Central com a biblioteca oficial per al préstec interbibliotecari i servei bibliogràfic; el 1966 fou traslladada a un edifici nou situat a prop del British Museum. La Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia es creà el 1961 en una antiga fàbrica d’armes de la poblacio de Boston Spa i el 1973 esdevingué la Divisió de Préstec de la British Library. La seva funció primera era donar suport als sistemes bibliotecaris del Regne Unit mitjançant el préstec de llibres o el servei de fotocòpies, si bé durant la dècada del 1970 estengué els seus serveis a usuaris d’altres països. El 1985, passà a denominar-se Centre de Provisió de Documents de la British Library per tal d’ajustar el nom a la seva funció. Disposava aleshores de més de 260 000 títols de publicacions periòdiques, més de tres milions de llibres, al voltant de 500 000 actes de congressos i gairebé cinc milions d’informes, principalment científics. Des del seu inici, la Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia adoptà les tecnologies més avançades per a la realització de les seves funcions i la provisió dels seus serveis, i actualment l’ús d’internet n'agilita considerablement el treball bàsic ja que el lliurament de documents (al voltant de quatre milions de peticions per any) es fa, cada vegada més, a través de la seva pàgina web. El 1974 la Bibliografia Nacional Britànica, empresa privada que tenia la funció d’editar setmanalment les llistes de les publicacions britàniques i desenvolupar un sistema informàtic que possibilités l’emmagatzematge de la informació bibliogràfica i el seu ús posterior per les biblioteques i les llibreries, passà a formar part de la British Library. L’Oficina d’Informació Científica i Tècnica es convertí en el Departament de Desenvolupament i Investigació sobre Biblioteques, també el 1974, i s’integrà en la British Library; des del 1999 és part del Consell de Museus, Biblioteques i Arxius dels país. El 1982 la Biblioteca i l’Arxiu de l’Oficina Índia, que es trobaven a l’Oficina d’Afers Estrangers i del Commonwealth, foren transferits a la British Library; comprenien tots els documents provinents de l’Índia britànica, des de la fundació de l’East India Company (1600), fins a la independència. El 1983, la British Library prengué possessió de l’Institut Britànic del So Enregistrat, que posteriorment s’anomenà Arxiu Sonor i que actualment és l’arxiu sonor més important del món. Des del moment de la seva creació, la British Library no disposava de l’espai suficient per a allotjar de manera adequada els seus rics i variats fons; aquesta situació no era nova i, des del 1910, la biblioteca del British Museum patia, igualment, de manca d’espai. Per pal·liar aquest problema, es traslladaren les publicacions periòdiques a un altre emplaçament. Al juny del 1988 s’inaugurà la nova biblioteca, al costat de l’estació de Sant Pancraç. L’edifici, de forma romboide i totalment adaptat a les necessitats de preservació de tot tipus de documents, és el més gran dels construïts al Regne Unit durant el s. XX i des de la seva inauguració és també el gran centre cultural i intel·lectual de Londres. Cada any mig milió d’usuaris utilitzen in situ els seus fons i en el seu catàleg en línia es realitzen sis milions de consultes. La British Library és al servei del comerç, la indústria, la investigació, la docència i l’estudi del Regne Unit i de tot el món, i mitjançant la seva pàgina web ofereix informació sobre els seus fons, novetats i activitats. Els 650 km de prestatgeries acullen 150 milions d’ítems que s’incrementen a un ritme de tres milions l’any. Tot i que els llibres són els documents més nombrosos, també posseeix 310 000 manuscrits, 49 milions i mig de patents, quatre milions de mapes, més de 260 000 títols de publicacions periòdiques, molts milions d’enregistraments sonors des de cilindres del s. XIX fins als actuals CD i DVD, vuit milions de segells i altre material filatèlic. Entre els seus documents més valuosos es poden esmentar manuscrits de totes les èpoques i procedències.