Fou creat pel lingüista Zhou Youguang per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics. Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí. Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució (1949). L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes, com el Wade-Giles. A Taiwan no fou adoptat fins el 2009, junt amb el xinès simplificat.
m
Lingüística i sociolingüística