i parc nacional de Timanfaya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

parc nacional de Timanfaya

Espanya
Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.

Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s. XVII i XVIII. La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana. El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters. La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga. La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix.

Llegir més...