L’aglomeració ocupa gairebé 2.000 km2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants. Declarada Zona Econòmica Especial pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic (gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300.000 habitants a més de 10 milions), com en la renda per habitant (actualment la més alta de la Xina) l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país.
Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos (electrònica, química, alimentària, tèxtil, materials de construcció, farmacèutica, etc.). El 1990 fou inaugurada la borsa de Shenzhen, i el 1983 el govern hi obrí la primera de les universitats, a les quals s’han afegit d’altres en anys posteriors.
Beneficiada per la proximitat amb Hong Kong, el port principal és el quart del món en tràfic de mercaderies i l’aeroport de Bao’an (1991) és un dels tres més grans del país. La ciutat està connectada amb Guangzhou per una de les autopistes de més capacitat de la Xina, oberta el 1994.
Ciutat paradigmàtica de l’arquitectura tecnològica i ultramoderna, hom hi ha construït nombrosos gratacels, alguns dels quals són dels més alts de la Xina i del món (Kingkey 100; 442 m, inaugurat el 2011).