Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica. De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft (‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977), Burgtheater (1985), Krankheit oder Moderne Frauen (‘Malaltia o Dones modernes’, 1987), Totenauberg (1992). , Ein Sportstück (‘Una obra d’esport’, 1998), que tracta dels fenòmens de masses, i Er nicht als er (‘Ell no com ell’, 1998) sobre R. Walser, el referent clau de la seva poètica, In der Alpen: drei Dramen (‘Als Alps: tres drames’, 2002) i Bambiland; Babel: zwei Theatertexte (‘Bambilàndia; Babel: dues peces teatrals’, 2004). S'ha manifestat sempre molt crítica amb el seu país i en les seves novel·les presenta un món sense gràcia, bloquejat per la violència i la necessitat de submissió. Ja succeïa en algunes de les seves obres més celebrades, com Die Liebhaberinnen (‘Les amants’, 1975), Die Ausgespersten (‘Els exclosos’, 1983), Die Klavierspielerin (‘La pianista’, 1988) i Lust (‘Plaer’, 1989). Amb un to més lleuger, ha publicat després Die Kinder der Toten (‘Els fills dels morts’, 1995) i Gier. Ein Unterhaltungsroman (‘Ànsia. Una novel·la d’entreteniment’, 2000). El 2007 publicà per internet, en format obert, Neid. Privatroman (‘Enveja. Novel·la privada’). Ha estat guardonada amb els premis Böll (1986), Büchner (1998), Heine (2002), d’àmbit germanòfon, i l’any 2004 amb el premi Nobel de literatura.