Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català. Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol. En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana. Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom. Tots dos feren una estada a Barcelona (1971-74) com a col·laboradors de la Casa de Velázquez. Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per Pere Bohigas.
De retorn a París, reprengué el tema d’Ausiàs Marc, sobre el qual anà publicant contribucions que la crítica rebé sempre amb elogis. La culminació d’aquests treballs arribà amb la seva tesi presentada a la Sorbona amb el títol de La solitude d’Ausiàs March. Recherches sur la naissance et le devenir d’un style dans la poésie ibérique (1984), la qual marcà època en els estudis d’hispanística i catalanística de França.
Exercí com a professora ajudant a la Universitat de París-Sorbona, fins que assolí la càtedra a la universitat de Lilla (1987). El 1991, un nou concurs la dugué a ocupar la primera càtedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat de París-Sorbona. Aquesta circumstància feu que fos designada directora del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona (1992).
La seva activitat investigadora i divulgativa s’ha centrat sobretot en la figura del poeta català medieval Ausiàs Marc, del qual és una de les principals especialistes. Ha fet també estudis sobre altres aspectes i autors de la literatura catalana i espanyola, com ara Pere Gimferrer, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Miquel Martí i Pol o Xavier Fàbregas.
És autora de més d’un centenar de publicacions, d’entre les quals destaquen els següents llibres i articles: Poesías españolas contemporáneas (1970), “Ausiàs March et la quête de l’impossible lieu” (1975), “Les Métaphores de la mer dans la poésie d’Ausias March” (1979), “Ausiàs March i el Cant Espiritual: poema i pregària” (1981), “Ausiàs March: une poétique hors du sujet” (1983), “La Naturalesa en la poesia d’Ausiàs March: el mirall del no-res” (1984), “Els ‘Cants de Mort’ en l’obra d’Ausiàs March: el fracàs poètic i la desmitificació de l’escriptura” (1987), “L’actuelle poésie de Miquel Martí i Pol (1975-1985) et les procédures d’un renouveau esthétique permanent” (1989), “Les Postnovísimos et l’éclatement de l’écriture poétique en Espagne, 1980-1990” (1989), “Plurivocité de la fiction: texte sacré et langue colloquiale d’aujourd’hui” (1990), “La reconstruction romanesque du lien familial dans La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda” (1992), Poésie espagnole moderne et contemporaine (1995), “Estil i consciència crítica en l’obra de Xavier Fàbregas” (1996), Ausiàs March o l’emergència del jo (1998, premi de la Crítica Serra d’Or d’assaig 1999) i Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane (2000). Al marge dels seus estudis de literatura, ha col·laborat amb Michel Zimmermann en l’elaboració de dos llibres d’història de Catalunya: Histoire de la Catalogne (1997) i La Catalogne (1998), probablement els de més interès historiogràfic en la seva producció literària.
Pel conjunt dels seus treballs sobre literatura catalana rebé el premi Catalònia de l’IEC el 1993 i ingressà en aquesta institució el 1997 com a membre corresponent de la Secció Filològica. La Fundació Congrés de Cultura Catalana li atorgà l’any 1999 el XII premi Ramon Llull. El 2000 rebé la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Memòria de l’Institut d’Estudis Catalans. Curs 1996-1997, IEC, Barcelona 1998, p. 125-126.