i literatura croata | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

literatura croata

substantiu femeníf
Literatura produïda a Croàcia.

Els anys seixanta, els escriptors joves que trencaren amb el realisme socialista i s’obriren a noves experiències trobaren un ressò de les seves inquietuds en una nova revista, Krugovi (‘Cercles’). Entorn d’aquesta publicació s’agruparen poetes com Slavko Mihalić (1928), fita de l’actual poesia croata, Antun Šoljan (1932), Ivan Slamnig (1930), Milivoj Slaviček (1929), Vesna Krmpotić (1932) i Nikola Milićević (1922). En línies generals, tots consideren la literatura com un mitjà per a escapar-se de la ideologització total i en les seves obres palesen un to pessimista i la concepció de l’home com un ésser indefens davant el món que l’envolta. En desaparèixer Krugovi, la subsegüent generació de poetes s’expressa a traves de la nova revista Razlog (‘Motiu’). Entre ells cal esmentar Vlado Gotovac (1930) i Tonko Maroević (1941), autor i traductor al croat d’una antologia de la poesia catalana moderna amb el títol de Bikova koža (‘La pell de brau’, 1987), des de Joan Maragall fins a Pere Gimferrer. Per contra, la majoria dels autors de narrativa i novel·la i dramaturgs més destacats no poden ésser classificats en cap grup concret, per bé que en conjunt estan molt distanciats del realisme socialista. Entre els prosistes més destacats cal esmentar Petar Šegedin (1909), Pero Budak (1917), Ivan Raos (1921-87) i Ivan Aralica (1930), autor de novel·les històriques amb nombroses referències a la realitat croata actual. Entre els dramaturgs sobresurt Marijan Matković (1915-85). A la dècada dels setanta féu la seva aparició un grup de joves escriptors anomenats “borgesians”, per bé que, des del primer moment, la seva dispersió ja és molt evident. Posteriorment, aquestes diferències s’han accentuat en la mesura en què cadascun d’ells ha aprofundit en l’estil i la temàtica propis. Cal destacar-ne Stjepan Čuić (1945), Pavao Pavličić (1946), Zvonimir Majdak (1938) i Goran Tribuson (1948). A la diàspora, publiquen en croat diversos escriptors, sobretot poesia, memòries i sobre temes històrico-polítics. Entre els poetes més destacats cal esmentar Vinko Nikolić (1912), Boris Maruna (1940), Lucijan Kordić (1914) i Vinko Grubišić (1943). A Barcelona s’establí el 1968 l’editorial Hrvatska Revija (‘La Revista Croata’), fundada el 1951 a Buenos Aires.

Col·laboració: 
PSi
Llegir més...