i hoquei sobre herba | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

hoquei sobre herba

substantiu masculím
Hoquei sobre herba, equema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en camp d’herba.

És practicat entre dos equips d’onze jugadors. La bola és de cuir, blanca i d’una circumferència compresa entre 224 i 235 mm. El terreny de joc és rectangular (91,40 m de llarg i entre 50 i 55 m d’ample). Per a poder fer un gol, la bola ha d’ésser impulsada per un jugador dins el cercle que delimita l’àrea de porteria (qualsevol tir que entri a la porteria de fora d’aquesta àrea no és vàlida). Els partits tenen una durada de 70 minuts, dividits en dos temps de 35. És la més antiga de les tres modalitats de l’hoquei i sembla originària de Pèrsia. Establerta a Anglaterra al segle XIX, passà a les colònies, de les quals l’Índia i el Pakistan es convertiren en potències. El 1924 es fundà la Fédération Internationale de Hockey, amb seu a París, i és esport olímpic des del 1908 per a homes i des del 1980 per a dones; n'existeixen també campionats d’Europa i del món. A l’Estat espanyol començà oficialment el 1922. Els equips principals són a Barcelona i, sobretot, a Terrassa. L' hoquei de sala deriva de l’hoquei sobre herba i fou creat el 1945. Cada equip consta de sis jugadors i és practicat en un recinte tancat. El terreny de joc, de parquet o material plàstic, és rectangular (36 m de llarg i 18 m d’ample) i els partits tenen una durada de 40 minuts dividits en dos temps de 20.

Col·laboració: 
JMoF / JPlM / R
Llegir més...