i solidaritat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

solidaritat

substantiu femení f sociologia sociol
Concepte elaborat per E. Durkheim a De la division du travail social mitjançant el qual pretenia donar raó dels vincles d’uns individus amb uns altres per tal de formar la unitat d’ordre superior que constitueix la societat.

Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat. D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència col·lectiva que els individus prenen com a punt de referència. La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables. Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte. D’altra banda, la solidaritat orgànica apareix en estadis més desenvolupats, la característica essencial dels quals és la divisió del treball. Les relacions entre el cos social i els individus són percebudes aleshores com a relacions de complementaritat, i és des d’aquest punt de vista que hom entén la solidaritat, punt de vista que, d’altra banda, també explica l’aparició de l’individualisme i de grups diversos dins del conjunt social.

Col·laboració: 
RBF
Llegir més...