El text és entrat a través del teclat de manera semblant a la mecanografia amb màquina d’escriure i apareix en la pantalla de l’aparell. Un cop entrat el text, aquest en forma de fitxer de document, és enregistrat convenientment en el suport informàtic desitjat (cassette o més correntment disc dur o disquet) per a la seva conservació i posterior recuperació. Finalment, pot ésser imprès mitjançant una impressora, la qual dóna al text una forma i presentació equivalent al text escrit amb màquina d’escriure. I fins i tot pot adquirir una qualitat semblant al d’un text imprès pels procediments habituals d’impressió; tot depèn de la qualitat de la impressora. El tractament de text ha anat arraconant en molts casos les clàssiques màquines d’escriure, perquè fins i tot en comparació amb les màquines més perfeccionades, elèctriques i amb memòria, resulta molt més pràctic i amb unes possibilitats extraodinàriament superiors. Hom ha anat desenvolupant programes de tractament de text cada cop més potents i amb més funcions, de manera que amb aquests hom pot arribar a fer tota classe de composició del text. Un dels grans avantatges del tractament de texts és la possibilitat de modificació, correció, ampliació, supressió, etc del text un cop ja entrat a l’ordinador i enregistrat. Això permet d’introduir qualsevol canvi en un text, el qual no serà imprès fins que hom cregui que ja té la versió definitiva. A més, simplifica enormement la tasca quan cal repetir fragments de text diverses vegades o bé si es tracta de texts on hi ha certes parts repetitives, o que cal escriure-les segons un mateix model o distribució semblant i només canvien les dades particulars. Hom pot fixar un format de pàgina qualsevol i fins i tot formats variats dins un mateix text, disposició en columnes, paràgrafs entrats, sagnats, text centrat, etc, com també justificar el text, si hom ho desitja, amb partició o no de paraules. Molts programes de tractament de text permeten, a més, introduir-hi tota classe de gràfics, taules, quadres, etc, que sovint apareixen en texts científics o tècnics. També és possible d’obtenir diferents tipus de lletres (cursives, negretes, subratllats, etc), i, en alguns casos, lletres de tipografia i mides variables. Hi ha, a més, opcions addicionals, com ara numeració de pàgines, introducció de capçaleres i peus a cada pàgina, notes a peu de pàgina, etc. Alguns programes disposen de corrector de text, diccionaris, etc que faciliten la comprovació ortogràfica d’un text ja escrit. Un nou perfeccionament, però, del tractament de text és l'autoedició, que comença ja a ésser prou utilitzada en substitució dels diferents procediments de composició, alguns dels quals han estat tan emprats com la fotocomposició.
m
Electrònica i informàtica