És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus. Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers. Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern. Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2. El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L. Montagnier i R. Gallo.
El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució mundial del primer, la seva extensió és molt més reduïda (alguns estats de l’Àfrica Occidental, principalment), i és menys virulent. Bàsicament, el VIH parasita els limfòcits T4 per a acomplir el seu cicle vital: un cop a l’interior de la cèl·lula hoste, l’enzim del VIH anomenat transcriptasa inversa transcriu l’ARN a un ADN de doble cadena que, per acció d’una endonucleasa s’integra al genoma cel·lular, modula el funcionament de la cèl·lula i en determina la destrucció. Atès que els limfòcits T4 tenen un paper essencial en el sistema immunològic, llur eliminació per l’acció del VIH dóna lloc a una vulnerabilitat creixent de l’organisme davant les infeccions que, en un lapse més o menys llarg, sol resultar fatal. La gran capacitat mutagènica del VIH dificulta l’obtenció d’una vacuna eficaç.