Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta:
- Enduro 1 (motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc)
- Enduro 2 (motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc)
- Enduro 3 (motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc)
Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o ral·lis. El hare scramble, el hare & hound, el cros o l’enduro extrem han derivat de l’enduro.
L’origen de l’enduro es remunta a l’inici del segle XX a Anglaterra i la seva història es vincula amb el trial. A diferència d’aquest, l’enduro no premia únicament l’habilitat del pilot sobre el terreny, sinó també la regularitat horària. Aquesta pràctica estava relacionada amb la necessitat de l’exèrcit de fer arribar missatgers i ordenances motoritzats a través de tota mena de terrenys. El nom prové del terme anglès endurance (‘resistència’), i fou encunyat oficialment per la Federació Internacional de Motociclisme al final de la dècada de 1970 per unificar els diferents noms que rebia aquesta pràctica arreu. A l’Estat espanyol s’anomenà tot terreny del 1965 al 1980.
Les primeres competicions daten del 1913 a Carlisle (Anglaterra) dins dels International Six Days Trial, competició encara vigent i de gran rellevància internacional anomenada International Six Days Enduro (ISDE) a partir del 1981. Altres competicions internacionals del calendari són el Campionat del Món d’enduro, que des del 1990 substitueix l’antic Campionat d’Europa (1968-90), i el nou Campionat europeu, instaurat per la Unió Europea de Motociclisme el 1993 amb l’objectiu de promoure nous valors entre els joves pilots.
Principals proves d’enduro a Catalunya
A Catalunya l’enduro és regulat per la Federació Catalana de Motociclisme. Actualment hi ha dues proves (Súria/Valls de Torroella i Mont-roig del Camp) que es disputen dins el territori català de les cinc que conformen el Campionat d’Espanya. El Campionat de Catalunya consta de sis proves; dues tenen lloc al circuit del Segre, dues més a Súria i les altres a Solsona i al circuit del Berguedà. L’enduro té els seus inicis a Catalunya, en la primera cursa camp a través de la península Ibèrica, celebrada el 30 d’agost de 1931 a la zona del santuari de la Mare de Déu del Coll (Barcelona), que s’anomenà un any després Cross Motorista del Coll-Trofeu Generalitat de Catalunya. El 10 de gener de 1932 es disputà la primera prova d’enduro, la Prova per Viaranys de Muntanya, per la serra de Collserola. En la dècada dels cinquanta, aquest esport gaudí de gran popularitat al nostre país de la mà de les proves de regularitat, com la disputada el 2 de març de 1952 per la Penya Motorista Barcelona. Els pilots catalans dominaren el panorama estatal i participaren amb èxit en proves internacionals. Grans noms de l’època són Oriol Puig Bultó, José Sánchez i Casimir Verdaguer. Els anys seixanta es consolidaren les proves de dos dies, com les d’Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, el Segre i l’Espluga de Francolí, puntuables per al Campionat d’Europa durant els anys setanta i vuitanta. Els setanta foren una època daurada per a aquest esport a Catalunya, amb pilots internacionals com Narcís Casas, Josep Maria Pibernat, Joan Riudalbàs, Josep Maria Sucarrats, Joan Bellsolà, Josep Maria Casanovas i Ton Marsinyach. El 1985 la Molina acollí l’edició dels ISDE. Carles Mas i Francesc Rubio dominaren la modalitat els anys vuitanta. Els anys noranta destacaren pilots com Josep Rovira, Joan Roma, Xavier Puigdemont, Miki Arpa i Marc Coma en el nou Campionat d’Europa. Els dos darrers, juntament amb Xavier Pons i Gerard Farrés, integraren l’equip espanyol que aconseguí la victòria en el Junior Trophy, disputat en el marc dels ISDE del 1998. Aquest trofeu també el guanyà l’equip espanyol els anys 1999 i 2000. El 2000 es disputà la primera edició de l’Enduro Indoor Internacional de Barcelona. El domini aclaparador de dos campions del món catalans, Ivan Cervantes, amb quatre títols, i Oriol Mena, amb un, ha estat el més destacat dels darrers anys. Les marques catalanes de motocicletes Bultaco, Montesa, OSSA i Rieju han fabricat amb gran èxit models competitius per a la pràctica d’aquest esport.