domini

m
Electrònica i informàtica

Cadascun dels segments d’una adreça d’IP que especifica una organització, un estat o un tipus d’informació.

Es tracta d’un conjunt d’ordinadors en xarxa que comparteixen la mateixa base de dades d’usuaris i grups (i les contrasenyes d’accés respectives), emplaçada en un dels ordinadors conegut com a controlador del domini. Per garantir el funcionament del sistema en cas de fallada del controlador de domini, se n'estableixen dos, el principal i el secundari. El controlador secundari de domini, també conegut com a controlador de domini de còpies de seguretat, conté una rèplica de la base de dades d’usuaris i grups del controlador de domini principal, de manera que si falla el controlador principal de domini, el controlador secundari pot assumir les funcions de controlador de domini.

El fet de tenir una base de dades centralitzada d’usuaris i grups en facilita l’administració, i evita, per exemple, la necessitat de donar d’alta els mateixos usuaris en tots els ordinadors del domini que hagin d’utilitzar. L’entitat encarregada d’assignar i gestionar els dominis d’Internet és l’ Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN). L’any 2005, després d’una intensa campanya encapçalada per l’associació puntCat, l’ICANN aprovà la creació del domini .cat per a les adreces de correu electrònic i pàgines web de la comunitat lingüística catalana.

El 2006 s’obrí el registre d’aquest domini i el 2007 entrà en funcionament la validació automàtica. Aquest any, l’entitat Red.es del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç espanyol que autoritza el registre d’adreces web aprovà l’ús de caràcters com la ç i la ñ als dominis '.es’ i els noms de webs amb caràcters multilingües. Al juny del 2011 l’ICANN acordà l’extensió dels dominis a ciutats, companyies i organitzacions, cosa que en la pràctica en comportava la liberalització completa, que es faria efectiva a partir de l’u de gener de l’any següent. La mesura significava l’admissió de qualsevol seqüència de caràcters de l’alfabet llatí i una quinzena d’alfabets més. La desregulació afectava els noms de domini de primer nivell genèric (gTLD, generic Top Level Dominion). A canvi, però, el cost de registrar-lo esdevenia considerablement més alt.