Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina (tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem); els directoris es representen amb carpetes; i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents. La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula; les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre la taula, i obrir-les per treure'n els documents. Internament, la taula on es dipositen documents i carpetes és un directori més del dispositiu d’emmagatzematge secundari principal, que es visualitza de manera diferent a com es visualitzen els altres directoris; això sol provocar certa confusió als usuaris, que veuen a la pantalla la taula amb documents com un espai extern a tots els arxivadors (discs), quan en realitat es tracta d’una carpeta especial d’un dels arxivadors visualitzats. Per extensió, l’escriptori és l’espai de visualització on apareixen representats els dispositius d’emmagatzematge i la taula de treball.
m
Electrònica i informàtica