i política de fill únic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

política de fill únic

substantiu femeníf
Sociologia
demografia demog
Política de reducció de la fecunditat basada en la limitació de la descendència matrimonial a un únic naixement.

Es pot considerar una política de xoc si hom té en compte l’excepcionalitat d’aquesta mesura en les descendències femenines habituals i el fet que un fill per dona no garanteix a llarg termini la reproducció de les poblacions. Només s’ha posat en pràctica en països amb taxes de creixement molt elevades, com ara la Xina, l’exemple més notable. La població xinesa arribà als 800 milions d’habitants el 1969, més d’una cinquena part de la humanitat, amb una fecunditat de 5,7 fills per dona, i l’índex de creixement era de gairebé el 2% anual. Al final dels anys setanta, després d'un període d’exaltació de les famílies nombroses, l’Estat xinès protagonitzà un gir polític radical en aquest tema i inicià les mesures de planificació familiar conegudes com a política de fill únic, instituïda l'any 1979. Tot i que aquestes mesures obtingueren el suport i el finançament de les Nacions Unides, el seu caràcter coercitiu aixecà polèmiques internacionals, com també ho feren alguns dels efectes colaterals d'aquesta mesura, com ara la desproporció entre sexes motivada per la preferència tradicional pels hereus, cosa que, entre altres conseqüències, comportà l'augment considerable dels avortaments.

Malgrat la resistència i l’evitació d’aquestes polítiques, sobretot en zones rurals, la caiguda de la natalitat fou evident, i, amb una població de 1.300 milions d’habitants aproximadament l’any 2000, la fecunditat era ja inferior als dos fills per dona i la taxa de creixement de la Xina se situava entre el 0,5% i el 0,7% anual. Tot i el substancial alentiment del creixement demogràfic, l’aplicació de la política del fill únic al llarg de més de tres dècades repercutí en un fort envelliment de la població i en la minva d’efectius en les franges d’edat més productives i dinàmiques. Per aquest motiu, des de la segona dècada del segle XXI el govern xinès adoptà diverses mesures en sentit contrari: el 2013 admeté un segon fill en aquells pares un dels quals fos també fill únic, i el 2015 generalitzà la mesura, amb previsió d’entrada en vigor a partir del març del 2015.   

Col·laboració: 
JPD
Data de revisió: 
2015-11-03
Llegir més...