parella estable heterosexual

unió estable heterosexual
f
Dret civil català

Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.

Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat. El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència. Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública. En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes. En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els rendiments obtinguts amb el treball professional, i si aquests són insuficients amb els béns propis i amb el treball domèstic. Malgrat això, cada membre manté el gaudiment, domini i administració dels seus propis béns. En segon lloc, les dues persones que formen la parella són responsables solidaris, davant de tercers, de les obligacions que contreguin per raó de les despeses comunes; quan no siguin obligacions originades en concepte d’aliments ni per necessitats mèdiques i sanitàries, o derivades de la conservació de l’habitatge de la parella, el responsable només en serà el membre que ha contret l’obligació. Pel que fa als drets i les obligacions que tenen l’home i la dona que viuen junts, destaquen el de poder adoptar de forma conjunta, l’obligació de prestar-se aliments, la concessió de dos dies de permís en el treball per al funcionari, en cas que l’altre membre de la parella es mori o es posi malalt, i l’excedència voluntària, si el convivent del funcionari resideix en un altre municipi. Una altra obligació important és la prohibició que el membre de la parella que sigui el titular de l’habitatge comú disposi del seu dret sense el consentiment del convivent no titular. Quan cessa la convivència, el membre que quedi en una situació de desigualtat respecte a l’altre té dret a una compensació econòmica. A més, qualsevol dels convivents pot reclamar una pensió alimentària periòdica en cas que quedin al seu càrrec els fills comuns i no tingui la capacitat suficient per a poder obtenir ingressos com a conseqüència de la convivència. A la mort d’un membre de la parella, el sobrevivent té dret a ocupar tot l’habitatge comú durant l’any següent, i pot ésser alimentat amb càrrec al patrimoni del premort.