Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament. Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional. Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació. Quan un dels membres de la parella és declarat incapaç, l’altre serà el primer designat per a ocupar el càrrec de tutor. Entre les obligacions que tenen els convivents destaca la de prestar-se aliments, sempre amb preferència a qualsevol altre obligació. Tots dos poden disposar de l’habitatge comú amb el consentiment de l’altre. Quan la convivència cessa, el que ha treballat per a la llar comuna, o ha treballat sense retribució, té dret a una compensació econòmica sempre que quedi en una situació de desigualtat respecte a l’altre membre de la parella. Si la causa de la cessació és per defunció d’un dels membres, el sobrevivent té dret a la propietat del parament de l’habitatge i pot quedar-s’hi durant l’any següent a la mort de l’altre. En la successió intestada, el sobrevivent també té una sèrie de drets importants. Té dret a reclamar fins a la quarta part de l’herència als hereus del premort mitjançant una acció personal, quan no té recursos econòmics suficients per a poder sustentar-se. Aquest dret el té en concurrència amb els descendents o ascendents del qui ha mort. En cas que no hi hagi descendents o ascendents, el membre sobrevivent té dret a la meitat de l’herència, en concurrència amb col·laterals del premort, dintre del segon grau de consanguinitat o adopció, o de fills d’aquests col·laterals si han mort. Té dret a rebre tota l’herència quan no existeix cap de les persones mencionades anteriorment.
f
Dret civil català