Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

(Perpinyà, 15 de setembre de 1963)

Escriptor.

Estudià filologia francesa, filologia castellana i català. Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, formà part del col·lectiu literari Emili Xatard, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard (1995). Col·laborador del diari El Punt i de la revista El Temps, entre altres mitjans de comunicació, és autor de novel·les situades en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX (revolta del 1907, Primera i Segona Guerra Mundial, guerres d’Indoxina i d’Algèria, etc.), en les quals apareixen de manera recurrent la identitat catalana, així com els propis orígens (el seu pare procedia d’una família russa que fugí de la Revolució del 1917).

L’obra novel·lística comprèn els títols Les rambles de Saigon (1996), Les lletres d’amor no serveixen de res (1997), La revolta dels geperuts (1999), Les dones de paper (2001), La presonera d’Alger (2002), La guerra dels cornuts (2004, premis Just Manuel Casero i Méditerranée Roussillon, el primer atorgat en una llengua altra que el francès per una institució de l’estat), Les amnèsies de Déu (2005 premis Crexell i Salambó del 2006), El taxista del tsar (2007), La melancolia dels oficials (2011, premi de novel·la Setè Cel, Salt 2012), Matar De Gaulle (2014, premi Joaquim Amat-Piniella), La ballarina de Berlín (2017), El fill del coronel (2017) i Les set vides d’un gat rus (2019).

Ha publicat també diversos llibres de memòries: Una educació francesa (2009), obra per la qual rebé la Lletra d’Or el 2010; Un país de butxaca (2010), i Les meues universitats (2012). Ha dirigit, com a curador, l’edició completa de les Catalanades d’Un Tal, d’Albert Saisset (1994) i els Contes de la Roca del Duc de Pere Burlaner. El 2015 publicà també una Guia sentimental de Perpinyà i un Diccionari occità provençal-català.