i Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

literatura lit
Escriptor.
Perpinyà, 15 de setembre de 1963

Estudià filologia francesa, filologia castellana i català. Professor de català al liceu Clos-Banet a Perpinyà, forma part del col·lectiu “Emili Xatard”, que ha publicat els relats aplegats a Perpinyhard (1995). Col·laborador del diari El Punt i la revista El Temps, entre altres mitjans de comunicació, és autor de novel·les que recreen la difícil supervivència de la identitat nordcatalana en el context de diversos episodis històrics de la França del segle XX, així com dels propis orígens (el seu pare procedia d’una família russa que fugí de la Revolució de 1917).

L'obra novel·lística comprèn els títols següents: Les rambles de Saigon (1996); Les lletres d’amor no serveixen de res (1997); La revolta dels geperuts (1999); Les dones de paper (2001); La presonera d’Alger (2002); La guerra dels cornuts (2004, premis Just Manuel Casero i Prix Méditerranée Roussillon, el primer atorgat en una llengua altra que el francès per una institució de l’estat);  Les amnèsies de Déu (2005 premis Crexell i Salambó del 2006); El taxista del tsar (2007), una indagació en els propis origens familiars), La melancolia dels oficials (2011, premi de novel·la Setè Cel, Salt 2012), Matar De Gaulle (2014, premi Joaquim Amat-Piniella) i La ballarina de Berlín (2017).

Ha publicat també diversos llibres de memòries: Una educació francesa (2009), obra per la qual rebé la Lletra d’Or el 2010, Un país de butxaca (2010) i  Les meues universitats (2012). El 2015 publicà també una Guia sentimental de Perpinyà i un Diccionari occità provençal-català.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2017-02-21
Llegir més...