La mecànica de sòls estudia les propietats generals dels sòls i el seu comportament tensodeformacional quan estan secs i quan estan saturats, amb el flux d’aigua al seu través o sense. Té en compte el sòl com a material de suport dels fonaments d’estructures i de terraplens, com a material de construcció en terraplens i en preses de materials solts i com a material de sosteniment en el cas d’excavacions i túnels. La mecànica de sòls se sol incloure dins una ciència aplicada més general anomenada geotècnia que, a més, engloba la mecànica de roques. El corpus doctrinal de la mecànica de sòls es desenvolupà científicament durant el segle XX. El 1925, Karl Terzaghi, reconegut universalment com el pare de la mecànica de sòls, publicà Erdbaumechanik, fita acceptada com el naixement d’aquesta disciplina.
f
Construcció i obres públiques