Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory. Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules. Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon. Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249. El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T.Seaborgi, premi Nobel el 1951.
m
Química