Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció. És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen. És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten la concentració d’òxid nítric als vasos, com la nitroglicerina i d’altres nitrats orgànics perquè es potencien els efectes vasodilatadors i es podrien provocar trastorns circulatoris. Per la seva acció en altres teixits, pot ocasionar trastorns secundaris com cefalàlgies, congestió nasal, canvis ocasionals en la percepció del color i lleugera hipotensió. La dosi varia en funció del pacient, però oscil·la entre 25 i 100 mg; l’efecte comença aproximadament al cap d’una hora i pot durar unes quatre hores. Es desaconsella el seu ús en pacients afectats de trastorns cardiovasculars en els quals l’activitat física pot ésser perillosa i en cas d’insuficiència hepàtica, accidents vasculars cerebrals i trastorns hereditaris degeneratius de la retina. Arran dels descobriments de l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric, que valgué als nord-americans R.Furchgott, F.Murad i L.Ignarro el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, i dels del científic nicaragüenc Salvador Moncada, els investigadors del laboratori Pfizer cercaven un vasodilatador per a tractar l’angina de pit i experimentaven amb el sildenafil. El programa d’investigació estava a punt de tancar-se per la ineficàcia del fàrmac quan diversos voluntaris que participaven en les proves relataren que les seves ereccions havien augmentat, cosa que féu virar el sentit de la recerca.
m
Farmàcia