En la definició de les normatives i característiques tècniques dels mòbils de la tercera generació participen diferents organismes internacionals. A Europa, l’ETSI (Institut Europeu d’Estandardització) ha definit els primers estàndards de l’UMTS, ja que és un sistema europeu. Aquest organisme lidera l’MCC (Centre de Competència de Mòbils), que és qui col·labora amb un organisme mundial anomenat 3GPP (3rd Generation Partnership Projects) en l’harmonització de propostes i definició de normatives per als mòbils de la tercera generació (3G), que cerquen la seva globalització. Alguns subsistemes de l’UMTS (UTRA, GPRS, EDGE) són tractats pel 3GPP, que també té en compte la versió nord-americana de la tercera generació, que va cap a l’IMT2000 (o umts2000), sistema diferent de l’UMTS europeu. Hi ha problemes comercials de fons en la globalització de la telefonia mòbil de la 3G, ja que els EUA, que perderen mercat i prestigi davant del sistema europeu GSM, temen que la tercera generació sigui una continuació del GSM, amb la qual cosa continuarien en desavantatge. L’UMTS permet velocitats de dades capaces de suportar videoconferència i accés ràpid a internet, tant per a consulta d’informacions (URL) com per al comerç electrònic.
El pas del GSM a l’UMTS es fa gradualment, passant per una fase intermèdia denominada GSM Fase 2+. En aquesta fase, en què s’incorporen el GPRS, l’HSCSD i l’EDGE al GSM, es passa de velocitats de dades de 9 600 bps a velocitats de 64 o 115 Kbps, segons els casos, i es treballa en les tres bandes freqüencials de 900, 1.800 i 1.900 MHz. Quan l’UMTS estigui totalment instal·lat, les velocitats seran de 384 Kbps a 2 Mbps, en una banda de freqüències de 2.000 MHz. A més, l’UMTS fa un accés en CDMA, la qual cosa permet augmentar el nombre d’usuaris en una mateixa banda de freqüències. També millora la reutilització de freqüències, suavitza els canvis de cèl·lula (handoffs) i facilita el control de potència i la transmissió a diferents velocitats. La interfície ràdio entre els terminals mòbils i les estacions base és l’anomenada UTRA (Universal Terrestrial Radio Access), que permet velocitats de 144 Kbps a velocitats dels mòbils de fins a 500 km/h, i pot arribar fins a 2 Mbps si la velocitat es de 10 km/h. L’any 2005, tres de les quatre operadores que aconseguiren la llicència d’UMTS l’any 2000 a l’Estat espanyol oferien serveis de tercera generació. Així doncs, Telefónica Movistar, Vodafone i Amena, a més de continuar donant serveis de telefonia, oferien ja tot un conjunt de serveis multimèdia orientats a l’intercanvi de dades. Xfera, per la seva banda, de moment continua sense explotar la seva llicència d’UMTS. Alguns dels actuals serveis multimèdia que són a l’abast tant de particulars com d’empreses tot aprofitant la tecnologia 3G són: videotrucada, descàrrega de música, televisió, missatges amb vídeo, connexió a internet, correu electrònic i videojocs en 3D. Telefónica Movistar, per la xarxa UMTS, utilitza la tecnologia HSDPA (High Speed Downlink Packet Access), que permetrà a la meitat del 2006 una velocitat fins a 14 Mbps per segon i disposarà d’un desplegament d’unes 7.500 estacions base. Actualment aquesta tecnologia, en proves, permet velocitats de fins a 3,6 Mbps i té un desplegament de prop de 4.100 estacions base.