Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials. El seu origen és divers segons les fonts. Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng (segle XIV), qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua. Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a inicis de la dinastia Qin, al poble de Chenjiagou, al districte de Wenxian, de la provincia de Hunan. Els moviments del taitxí són lents, fluids i coordinats amb la respiració. Hi ha diverses escoles de taitxí: la Yang, la Wu, la Sun, la Chen, i la Wudang.
m
Altres esports de combat
Gent practicant taitxí
© Lluís Prats