D’origens molt humils, fundà una petita indústria d’elaboració de làctics que amb amb el temps convertí en la primera empresa de capital autòcton de Madagascar . A mitjan dècada dels anys noranta s’introduí en política i el 1999 fou elegit alcalde d’Antananarivo. Al desembre de 2001 s’enfrontà en les eleccions presidencials a Didier Ratsiraka, i, després de guanyar en la primera volta, renuncià a celebrar la segona que li exigia el seu rival. Al febrer de 2002, enmig d’un bloqueig polític i de violents enfrontaments, s’autoproclamà president, ratificat dos mesos més tard pel Tribunal Suprem i reconegut per nombrosos estats, entre els quals els EUA. Un cop al poder, desmantellà el sistema econòmic socialista establert pel seu antecessor (que fou jutjat en absència el 2003 per abús de poder i corrupció) i impulsà l’economia de mercat lliure amb l’aval de les institucions financeres internacionals, que condonaren part del deute extern del país. Impulsà les infrastructures i el creixement anual del PIB assolí un índex superior al 6%. Al desembre de 2006, després de superar un intent de cop d’estat es convertí en el primer president malgaix en completar el mandat i ser reelegit democràticament. A l’abril de 2007 convocà un referèndum pel qual s’ampliaven els poders de la presidència, s’eliminava l’autonomia provincial, es declarava l’anglès cooficial i s’eliminava la referència a la laïcitat de l’estat. En les eleccions legislatives del juny l’oficialista Tiako I Madagasikara (I Love Madagascar, TIM) guanyà 106 dels 127 escons del parlament. Tot i aquesta trajectòria, al desembre de 2008 les institucions financeres internacionals suspengueren els ajuts adduïnt interferència dels interessos privats del president en l’economia nacional. Al gener de 2009, arran de les protestes d’una emissora de televisió de l’oposició esclatà una revolta encapçalada per l’alcalde d’Antananarivo Andry Rajoelina, durament reprimida. Malgrat que des de la presidència es decretà la dimissió de l’alcalde, la rebel·lió continuà i, al març, s’hi afegí l’exèrcit, cosa que precipità la dimissió de Ramalavanona.