consell insular

m
Política

Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general. Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear. Els càrrecs de president del govern i del parlament, membre del govern, senador de la comunitat autònoma i portaveu dels grups al Parlament Balear (llevat del grup mixt) són incompatibles amb el de conseller insular. L’octubre de 2000 el Parlament Balear aprovà la Llei de Consells Insulars, on es definien com a organitzacions per a l’autogovern de les illes, i possibilitava crear un Consell Executiu Insular nomenat pel president. Un cop desestimat un recurs d’inconstitucionalitat, entrà en vigor el juny de 2001. D’altra banda, als tres consells instituïts per l’Estatut del 1983 (Consell Insular de Mallorca, Consell Insular de Menorca i Consell Insular d’Eivissa i Formentera), el nou Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007 n’aprovà la creació d’un quart per la segregació d’aquest darrer consell en dos de nous: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera. El nou text, a més, incorporà noves competències, introduí la capacitat d’elaborar reglaments, i estipulà l’elecció dels membres dels consells per separat de les eleccions al Parlament Balear.