Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Sant Sebastià i doctor per la Universitat del País Basc, també estudià direcció d’empreses i es doctorà a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Bilbao. Professionalment ha treballat en el Grup Cooperatiu Mondragón com a promotor industrial. Militant del Partit Nacionalista Basc (PNB) des del 1978, formà part ben aviat de l’equip dirigent de les joventuts del partit (EGI), i posteriorment fou membre de l’assemblea nacional del PNB (1983-1994) i de l’executiva del partit a Guipúscoa (1988-1990). Inicià l’activitat institucional com a regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Zumarraga entre el 1991 i el 1995. Al juny del 1994 fou elegit diputat al Parlament Europeu, càrrec que ocupà fins que s’incorporà, al gener del 1999, al govern basc presidit per Juan José Ibarretxe com a conseller d’Indústria, Comerç i Turisme. Al juliol del 2001 assumí també les funcions de portaveu de l’executiu. Abandonà el govern basc al gener del 2004, després d’haver estat elegit successor de Xabier Arzalluz en la presidència del PNB i derrotar l’altre aspirant, Joseba Egibar. Aquell mateix any fou nomenat vicepresident del Partit Demòcrata Europeu, una formació de nova creació que aplegava diversos partits europeus. Al setembre del 2007 anuncià la dimissió del càrrec i la retirada de la vida política arran de les pressions de sectors del partit més sobiranistes i de les divergències amb l'anomenat Pla Ibarretxe. Al desembre del 2007 fou succeït al capdavant del PNB per Iñigo Urkullu. El 2008 fou nomenat president de Petronor, filial de Repsol i a partir del 2012 formà part del comitè de direcció d’aquesta empresa. Al maig del 2014 en fou nomenat conseller delegat (el primer en ocupar aquest càrrec de nova creació).